de coses amb ànima,

ball de paraules,

Quiquiricoses."

Juan Clemente Gómez. Quan als 11 anys va publicar la seua primera poesia, va saber que el destí l’havia tocat amb una vareta màgica. Li agrada quedar-se hores i hores pensant en els caus de les musaranyes, solucionar els problemes quotidians (com evitar que les voreres estiguen plenes de corfes de llavors de gira-sol) i resoldre enigmes: on estarà Maria Sarmiento? Què va ser de Dalila després de tallar-li el cabell a Samsó? Li agrada el color groc i buscar fantasmes de pedra. Vol ser amable amb tot el món i fer riure la gent, escriure favades importants, nedar contra corrent; la seua olor favorita és la de les fulles seques regades per la pluja a la tardor. Té tres filles, ha plantat molts arbres i ha escrit una dotzena de llibres. Els que més li agraden són Diari de Lolo i Volgudíssim papà. El premi més important que ha guanyat ha estat, dos vegades, l’Altea, en 1986 i 1991. És profe, com Emília, la seua dona, i coordina el suplement infantil “La Tiza” del diari Información, d’Alacant.

Emilio Urberuaga  (Madrid, 1954). Ha treballat en diferents àmbits de les arts plàstiques com la pintura, l’estampació i el gravat, i durant els últims vint-i-cinc anys en la il•lustració. Creador de personatges gràfics com ara “Manolito Gafotas”, “Olivia” o “Hilda l'ovella gegant”, ha col•laborat en premsa i revistes, així com en la realització de cartells, cobertes de llibres, etc. Els seus llibres han estat traduïts en distints idiomes: espanyol, francès, italià, anglès, japonès, coreà, holandès, finlandès, lituà… Té obres en el Gabinet d'Estampes de la Biblioteca Nacional, la Fundació Juan March, la Caixa d'Estalvis de Granada, el Museu del Mil•lenari de Sofia (Bulgària) o el Museu Postal i Telegràfic de Madrid, així com en col•leccions privades.