vora al seu formiguer

tot mirant-se la lluna

quan hi passà un GOSSET."

Alonso Palacios, va nàixer en Reolid, una aldea de la província d’Albacete que no apareix en els mapes. Allí va passar la infància i allí va aprendre a distingir els nius dels ocells i a conèixer cada animal i cada planta. Les primeres frases que va llegir fora de l’escola les recorda amb nitidesa: “Camineros. Córdoba-Valencia. Km. 90” i “Viva el Celta de Vigo”. Una venia a confirmar que el seu poble estava en el món. L’altra, escrita sota el pont d’una via per la qual mai va arribar a passar el tren, va ser per a ell un misteri durant anys, fins que va iniciar la seua primera col•lecció de cromos de futbolistes. Encara que viu en Archena des de fa molt de temps, continua trobant a faltar les àrides i llunyanes terres de la seua infància. Però ama l’horta i creu que ara li resultaria difícil adaptar-se a viure en un lloc en què no es presentara, discreta i penetrant, la tarongina. Li agrada llegir i escoltar música, i estar a soles i estar amb els seus amics i estar a la lluna de Barranda, que és com el seu poble adoptiu. Desitjaria que els fills dels seus fills aprengueren a anomenar els ocells i els arbres pel seu nom.

Javier Olivares  Nascut en el fred gener de 1964, Javier Olivares va deixar prou clar des del principi (els seus esborrallats llibres de text així ho confirmen) quina era la seua vocació: dibuixar sobre qualsevol superfície que se li posara per davant. Convertit ara en professional, la seua inquietud no ha disminuït massa. Es considera a si mateix com un “dibuixant d’historietes que treballa com a il•lustrador”, i per a provar-ho ha publicat historietes en revistes com Madriz, Medios Revueltos, Nosotros Somos los Muertos, Tos o El Manglar, i ha publicat diverses monografies amb els seus treballs, dels quals destaquen La Caja Negra, Cuentos de la Estrella Legumbre, Las crónicas de Ono y Hop i Astro, valiente explorador. Treballa regularment per a editorials de llibre infantil (Anaya, SM, Everest, L´Abadia de Montserrat, Cruïlla, Media Vaca, etc.) i els seus treballs poden veure’s també en diaris com El Mundo, El Economista o Público. Disseny i direcció d’onze curtmetratges d’animació, cartells, story boards per a cine. Autor de diversos contes infantils, entre ells El Arca de Noemí o Cinco Lobitos. És un “manifasser” que déu n’hi do, però, com a ell li agrada dir: “Realment em dedique a un únic treball, només que ho faig a través de diferents professions”.